Sempre que empreníem una nova creuada per mons imaginats, un pessigolleig constant d’ales de papallona ens recorria el cos per dins i per fora. Ho podíem sospitar, però no en teníem la certesa, la tinta ens corria per les venes. Però no va ser aquell fins aquell dia, que quan enmig d’un combat aferrissat entre l’imaginari i els accents diacrítics, ens vam ferir amb la punta de la ploma, i ens vam adonar que la tinta taca!

Històries, imatges, idees i ximpleries posades sobre paper, autoedicions de tiratge limitat, impresos a Can Pixola amb diferents tècniques manuals i potser no tan manuals.

X