FE DE RUTES

FE DE RATES: on posa: fe de rutes, ha de posar: fe de rites

La fàbrica va tancar, i es va trobar deambulant com un ànec pels carrers de la ciutat.

De tant buscar s’havia convertit en tot un expert, cada cosa que veia li obria un ventall de possibilitat que no el deixaven dormir.

Havia acumulat un munt d’experiències, i volia compartir-les amb el món. Però la tardor començava a debilitar la llum dels capvespres, el vent li feia venir mal de cap, la fredor de les nits li feia formiguejar la punta dels dits. I amb aquest temps, només pensava a amagar-se dins una clova de castanya.

Es feia preguntes sobre el significat dels seus descobriments, potser era Art, potser era atzar, o potser el món li estava posant al davant un munt de poesies que s’havien d’interpretar amb les mans.

Per tot això, i altres coses que només sap ell, va començar a buscar refugi, volia un espai on compartir, un lloc on aixoplugar-se els dies de tempesta i fer poesia amb les mans.

I va trobar la fàbrica abandonada d’un món antiquat, reconvertida en un taller o s’encenien els llums, s’aixecava el teló, penjaven cordes esfilagarsades entre bambolines, i darrere les cametes una veu cridava en veu baixa (t’estan veient!!).

I sense dir res, com sempre, va tornar a jugar de nou a ordenar la seva vida. Des del seu univers oníric. Amb els silencis del pensar, el sentiment a flor de pell, i els genolls pelats per l’emoció.